Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar
Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat
amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap
O potser el gall que dins la cort canta
La nit és morta, i ja es fa clar, la nit és morta, i ja es fa clar
Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara
S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí
S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfi fins que les talliu d'un cop de falç
Alcen la testa mullada i fresca
Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha
Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens
I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures
Trencant rius i cabanyes a les montanyes volen tornar
Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg
el camí que han de fer és molt llarg
Cap a vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet
i de verdures collides del seu hort
La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls
i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, e
nlluernant a les velletes que, pansidetes, cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant
I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara
I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara